D'arbres a pedals i bosses de supermercat

(Aquest texte ho tenia escrit des de divendres, però no tenia clar si publicar-ho per que potser era massa ofensiu. Però llegint el blog d'en Miquel penso que potser encara m'he quedat curt)

Abans de tot he de dir que qualsevol que em conegui em podria qualificar perfectament d'ecologista. Vaig a la feina en bici, reciclo tot el que puc, reutilitzo en la mesura del possible, procuro no malgastar, etc...

Tot això segurament es deu a que a casa meva, des de petit, em van ensenyar a no deixar els llums o las aixetes obertes, a ajustar las mevas compres, a no deixar rastre del meu pas a la platja, a la muntanya o al carrer, a reutilitzar envasos, a agafar el cotxe o a trucar per telèfon només quan fos necessari,... Clar que a casa meva això no es deia ecologisme, es deia sentit comú.

El sentit comú que sembla que no tenen els ecogilipolles que ens governen a Catalunya. Per que s'ha de ser molt gilipolles per comprar caríssims arbres de nadal a pedals o per cobrar per llei las bosses del supermercats.

A casa d'aquests ecogilipolles l'arbre de nadal també és a pedals? Aniran fent torns tota la família per mantenir-ho encès totes las festes? O potser contractaran a algú(a càrrec dels contribuents) per que ho faci per ells? Així d'una tacada podrien fer dues bones accions a la vegada: posar un pobre a la seva taula i de pas ensenyar-li a ser sostenible.
I qui haurà estat l'il.luminat que ha tingut la brillant idea de cobrar las bosses als supers? I a las boutiques de Passeig de Gràcia, obligaran també a las clientas a portar la seva bossa? O és que els rics no contaminen? Aquest ecogilipolles no ha caigut en que els comerços ja inclouen als seus preus finals conceptes com las bosses de plàstic? Que es pensen que ara quan las facin pagar baixaran els preus?

El que pasara és que els consumidors a partir d'ara ja no podrem reutitzar aquestes bosse per llençar las escombraries i estarem obligats a comprar bosses d'aquelles negres que segurament contaminen tant com las dels supers. Quina serà la seva propera genialitat? Prohibir las bosses d'escombraries?

Polítics com aquests, que no tenen ni puta idea del que vol dir ser ecologista, són els culpables de que la gent del carrer pensi que l'ecologisme és cosa de gilipolles. Tot per culpa d'uns paios que promouen la bici i es mouen en cotxe oficial, que promouen el reciclatge i no saben a quin contenidor s'ha de llençar el plàstic, que promouen la sostenibilitat i no paren de malgastar els diners públics en xorrades, que pensen que ser ecologista és que la dona de fer feines els cuidi l'hort urbà,... En definitiva, per culpa dels ecogilipolles.
_

Gabinets de crisi

Obra de teatre en dos actes d'inconsciència

Washington
Dilluns, 4:30 a.m.
Ala Oest de la Casa Blanca

Al despatx Oval es troben reunits el President estatunidenc, el Secretari del Tresor, el President de la Reserva Federal, la Portaveu del Govern, el Consellers econòmics del President, i un becari de color(negre) que sempre fa bonic.

Porten més de 10 hores tancats provant de trobar una solució a la crisi econòmica que pateix el seu país. Tots fan cara d'esgotament. Alguns es freguen els ulls, altres badallen obertament, mentre que el president ja fa una bona estona que dorm.

De sobte la portaveu del govern s'aixeca amb decisió i amb un to de veu que fa que tots surtin del seu sopor diu: Dintre de 5 hores he de sortir davant de tota la premsa per explicar las conclusions d'aquesta reunió! Es que a ningú se li acut una bona idea?(Silenci)

Després d'uns instants que es fan eterns el becari de color(negre)tímidament prova d'intervenir: Si se'm permet jo....? Bona idea Dan! diu el president incorporant-se a la seva butaca, Ens vindria de conya fer un most! Porta cafés i pastís de poma per tothom si us plau! Us he dit alguna vegada que aquest noi és molt espavilat? Sembla que em llegueixi el pensament...

Si us plau, George! Provo de trobar una sortida a aquesta crisi i això és tot el que se t'acut? Demanar pastís de poma? La portaveu es deixa caure abatuda a la cadira i oculta la seva cara amb las mans i els cabells.

Ho tinc, diu el president! Quin és el problema de la nostre economia? Que ha baixat el consum! I per que ha baixat el consum? Per que la gent no te diners! I com podem fer per que tothom tingui diners? Doncs repartint diners a la gent per que gasti i es reactivi l'economia!

Però senyor, interromp el President de la Reserva Federal, D'on treure'm tots aquests diners? Las reserves pràcticament estan esgotades amb la injecció de diners que vam fer als bancs.

Cap problema, diu el president, Si el que necessitem són bitllets, imprimirem més bitllets! Tants com calguin! En sentir això la Portaveu del Govern decideix presentar immediatament la seva dimissió irrevocable.

(Silenci i fos en negre)


Barcelona
Dilluns, 9:30 a.m.
Palau de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat acaba de prendre un tallat i torna al seu despatx. Demana a la seva secretaria si algú l'ha trucat i es treu l'americana per estar més còmode. No fa ni cinc minuts que està revisant informes quan sona el telèfon. El Conseller d'Economia? Que passi! Que passi!

President, crec que he trobat la solució a la crisis!!! Que fa que l'economia no rutlli? El Molt Honorable s'ho pensa un parell de segons i respon: L'oposició? No, president! El que fa que tot marxi és el consum! Si s'atura el consum, s'atura l'economia! I quina és la teva proposta? Doncs la sol.lució és que la gent compri més pisos i més cotxes!

Antoni, ets un geni! exclama el Molt Honorable mentre despenja el telèfon per trucar a la seva secretaria: Cristina, convoca immediatament a la premsa, vull fer una declaració institucional!

(Fos en negre)
_

Lapidario (VIII)

"Prova d'organitzar qualsevol cosa, per senzilla que sembli, amb més de 3 persones i arribaràs a conèixer el veritable significat del superlatiu de complicat"
I això no hi ha Facebook, Messenger, Blogger, ni Gmail que ho arregli.
_

Rey decora su vida

El Gobierno ha concedido al Rey, aparte de los 8,9 millones de euros que tiene asignados anualmente, otros 3,3 millones de euros para 'redecorar' el palacio de La Zarzuela. Así que este año, entre pitos y flautas, el Carlanga va a pillar más de 2.000 millones de pelas.

Teniendo en cuenta, que según la prensa belga, estamos hablando de un señor cuyo patrimonio se calcula en unos 300.000 millones de pesetas ¿era necesario hacer una derrama extraordinaria, en ésta nuestra nación, para sufragar estas obras?

Pues parece ser que sí, porque segun la revista Forbes el Borbón ya no aparece entre los 15 monarcas más ricos del planeta. Una pena. De verdad. Una pena.
_

Coincidència?

Ahir a la nit estava veient el final del CQC i sort que estava assegut per que sinó m'hagués caigut de cul.

Us enrecordeu del fotomuntatge de l'altre dia de Sor Maravillas i Zaplana? Doncs resulta que els nois del CQC van treure una portada de diari imaginària amb aquesta mateixa imatge. Potser és una coincidència, però és ben curiós que, entre els milers de fotos que es poden trobar de Zapalana, agafessin la mateixa que vaig fer servir jo.

Això pot significar dues coses: que tinc el mateix sentit del humor que un dels guionistes de CQC o que aquest guionista espabilat troba la seva inspiració a internet. Sigui com sigui, estic content per que jo també vaig sortir ahir a la tele, com l'amic Oscar. Encara que lo seu va ser "in person" i lo meu va ser "in espiritu" (com l'aparició que surt a la foto del seu blog).
_

Paradise City

Avui m'he aixecat tararejant aquesta cançó:

Take me down to the paradise city
Where the grass is green
And the girls are pretty
Take me home


Curiosament poc després m'he asabentat de que el tronat de l'AXL Rose treia avui disc. Una mica tard, no?
_

L'home més despistat del món

L'home més despistat del món aquest divendres es va presentar a casa d'una amiga a sopar, amb una setmana d'antelació.

L'home més despistat del món aquest dissabte a la nit es va trobar amb una cosina seva i va ser incapaç de enrecordar-se del seu nom.

L'home més despistat del món ahir va provar d'obrir casa seva amb la clau de la calaixera del seu despatx.

L'home més despistat del món, desgraciadament, soc jo.
_

Las obsesiones de Bono

Bono(el de U2 no, el otro) andaba estos días obsesionado, el muy pillín, con una monjita llamada, vete a saber porqué, Sor Maravillas. Picado por la cusiosidad quise saber como era la monjita en cuestión y, francamente, no se parecía en nada al tipo de monja que a mí pudiera obsesionarme.

De hecho, Sor Maravillas de lo que tiene pinta es de haber sido un señor que se hizo pasar por monja vaya usted a saber porqué. Un señor que, curiosamente, recuerda a alguien bastante conocido....¿Será que su subconsciente, si es que lo tiene, le esta haciendo una mala pasada a Bono?
_

El mite de la caverna

Si algú s'estava plantejant si l'art te preu, aquesta setmana ha trobat la resposta a la seva pregunta: 20 milions(amb m de manga de ladrones) d'euros. Ni més ni menys.
_

Lapidario (VII)

Primer Principio del Ideario Neoconservador:
"Endéudales y vencerás"
_

Briconsejo

Hola amigos, hoy voy a hablaros de una costumbre muy celtibérica, y que cuenta con miles de adeptos en nuestro país: el cartelismo naïf. Esta ancestral tradición consiste colocar en un sitio bien visible un cartel de aviso hecho a mano.

Para ello necesitaremos únicamente dos elementos:
- Una superfície barata subceptible de ser rotulada: papel, cartón, o madera preferentemente. Aunque lo ideal sería una buena tapia, a poder ser de tocho vista.
- Un bote de pintura(a ser posible roja o negra) y una brocha gorda, o en su defecto un rotulador de los de poner los precios en los supers de barrio.

Una vez provistos de los elementos necesarios pasaremos a la segunda fase del proceso: la redacción del mensaje que se pretende comunicar. El texto debe ser conciso y preciso. Sin florituras. La sintaxis y la ortografía en este caso son elementos secundarios(el corrector de Word, ni tocarlo). Lo importante es que el mensaje llegue al mayor número de personas posible sin dejar lugar a equívocos.

Y finalmente se debe proceder a la rotulación del cartel. En esta fase es más importante la visibilidad del cartel en sí, que no pequeños detalles como la tipografía, la tabulación del texto o la precisión en el trazo. Ante todo se debe procurar que el cartel sea de gran tamaño y si no es posible haremos tantos carteles como sean necesarios para la correcta comprensión del mensaje.
Y nada más amigos, ya veis que fácil y barato es hacer en nuestra propia casa un cartel naïf para que todo el mundo sepa lo que le espera si se pasa de la raya. La semana que viene, un nuevo briconsejo. Agur, amigos.
(Visto en un huerto del Delta del Llobregat)
_

Que Obama?

De que aniràs aquest cap de setmana?(Versió corretgida i millorada)
_

Blancs juguen i guanyen

Ahir vam jugar la clàssica patxanga de fubol que s'acostuma a fer de tant en tant a totes las empreses. Si, si, fubol, per que els que hem practicat aquest esport diem fubol. Fixeu-vos sino com ho diuen els professionals: fubol. Ni fútbol, ni futbol, ni furgol, ni furgor. Fubol, i punt.

Es van sortejar els equips i, com que la gent aquesta es molt primmirada, no van acceptar la meva proposta de jugar "pells contra samarretes". Al final van decidir jugar blancs contra negres. Segregació pura.

Tot i que ens van voler confondre canviant a darrera hora de camp descobert a pavelló, i de gespa artificial a parquet; tot i jugar amb un de més, tot i la victòria d'Obama, els negres van sortir apallissats per un tanteig que no val la pena ni recordar. Només cal dir que tres jugadors blancs vam fer com a mínim un hat-trick.

Ja hi ha qui demana la revanxa, però aquesta vegada a bàsquet. Es veu que a fubol la cosa ja ha quedat prou clara. Je,je...
_

2 años y 461 arpones

Como soy el tío más despistado del mundo este año tampoco me he acordado de que el pasado 20 de octubre fue el aniversario de este blog. La culpa debe ser del alemán ése cabrón que me esconde las cosas.... Alzehimer creo que se llama.

Hace ya un par de años que me dejé enredar y abandoné la pasividad del sofá para me embarcarme en el Pequod a la búsqueda de mi particular ballena blanca. Desde entonces busco y busco, pero áun no he conseguido dar con ella. Y creo que no me apetece demasiado encontrala, porque entonces la búsqueda dejaría de tener sentido.

Durante estos dos años he compartido travesía con muchos blogs, unos fugazmente y otros con asisuidad. Algunos de ellos lamentablemente han desaparecido en el Triángulo de las Bermudas de los blogs(aunque confío en que reaparezcan el día menos pensado). Con muchos me he reído, con otros me he cabreado, con algunos incluso he filosofado y con los menos he llegado a compartir confidencias. Y lo mejor de todo es que de todos ellos he aprendido algo.

Sois unos cuantos los que os paséais diario por la cubierta del Pequod, más de un centenar según las estadísticas. Aunque sólo unos pocos os animais a lanzar vuestros arpones. A todos os agradezco que os dejeis caer por aquí. La vida del marino es muy solitaria y se corre el riesgo de que, a fuerza de escuchar únicamente los propios pensamientos, uno acabe volviéndose loco.

Hoy para celebrar(con retraso) este aniversario estáis todos invitados a la fiesta que he montado en cubierta. No traigais nada que hay bebidas y picoteo para todos. ¡Ah, y la música correrá a cargo de los Outkast! ¡Hey Ya!
_

Afganistán

Ya son 87 los soldados españoles muertos en misión humanitaria en Afganistán. Muchos muertos parecen para una simple misión humanitaria, ¿No? La verdad es que no acabo de entender porque los afganos la han tomado con nuestros muchachos ¿Es que están tontos o qué?

¿Son incapaces de apreciar que unos extranjeros abandonen la comodidad de sus casas y se desplacen miles de kilómetros para llevarles la paz y la libertad? Y todo a cambio de controlar un gasoducto chiquitico y cuatro amapolas de ná.

Desde luego, el mundo está lleno de desagradecidos. En vez de tomarla con nuestra misión humanitaria bien podrían hacer algo de provecho, como buscar a Bin Laden, peinar perros peluos, o montar un Miss Afganistán como es debido.

Yo es que no sé para que vamos a un país tercermundista a echarles una mano a esos desgraciaos si encima nos lo pagan con atentados suicidas. ¡Jodíos moros! ¡Si es que se te quitan las ganas de ir a ayudar a nadie!!!
_

Ja és cap de setmana

L'Obama aquest ha resultat ser un fiesteru. No si al final em sabrà greu i tot que se'l pelin.
_

Encuesta

A sugerencia de l'amic Joan (no, tanquilos que no es Gaspart), he decidido proponer dos encuestas de rabiosa actualidad.


¿Cuánto tardarán en pelarse a Obama?

a.- Éste no llega a los turrones.
b.- Se lo pelan el mismo día de la toma de posesión. La audiencia es la audiencia.
c.- Se lo pelan justo antes de la toma de posesión: Ningún negro será jamás presidente de los USA.
d.- Se lo pelan justo despues de la toma de posesión, para que no se diga que nunca hubo un presidente negro en los USA.
e.- Como a todo político electo le concederán 100 días de tregua... Despues se lo pelan fijo.
f.- ¿Seguro que aún está vivo?
g.- Todas las respuestas anteriores son correctas.



¿Quién y por qué se pelará a Obama?

a.- El KKK, por negro.
b.- Los negros, por traidor.
c.- Los cristianos, por musulmán.
d.- Los judios, por musulmám.
e.- Los musulmanes, por traidor.
f.- La mafia, por negocios.
g.- Myke Tyson, porque es un animal.
h.- Su mujer, por celos.
i.- Bush, por celos.
j.- Bin Laden, por conseguir una portada.
k.- Un cazador, por miopía.
l.- Se suicidará de 140 puñaladas, por equivocación.
m.- Morirá ahogado, por su propio vómito(como Jim Morrison)
n.- Todas las respuestas anteriores son burradas. Rematará de cabeza una bala perdida, como JFK.


El plazo para votar expirará el mismo día que lo haga Barack Hussein. Entre todos los asistentes se sorteará una camiseta conmemorativa cuyo diseño dependerá del lugar y la forma en que ocurra el deceso. Suerte a todos los participantes.
_

Tant me fa

Al contrari que la resta dels meus compatriotes no penso donar la meva opinió sobre las eleccions americanes. Sincerament no entenc tant d'Interès per sapiguer si guanya el negre o el gris. I no m'estic referint al color de pell, si no a que no hi han gaires diferències ideològiques entre tots dos candidats. De fet crec que són absolutament intercanviables.

Tots dos defensen la pena de mort. Tots dos estan a favor de la possessió d'armes. Tots dos es neguen a implantar un sistema d'assistència sanitària públic. I segurament tots dos practicaran la mateixa política exterior. Si fins i tot els logos dels partits són clavats!!!

Així que no entenc aquesta dèria de la classe periodística per analitzar qualsevol xorrada que puguin dir o fer tots dos candidats. Que si van a un bar a beure cervesa, que si tal artista els dona el seu suport, que si van a veure un partit de basseball, que si surten disfressats de cow-boy, etc... Potser es que s'han de buscar excuses com las el.lecions ianquis per que las seves empreses els hi paguin un viatge als USA per la patilla.

La putada és que mentrestant la resta dels mortals hem de suportar hores i hores de notícies, tertúlies i anal.lisis buits de continguts a tots els diaris, ràdios i televisions del món mundial. Com si no haguessin notícies més importants!
_

Això és Massa

Si et trobes a aquest paio pel carrer canvia de vorera. Pensa que a part de ser gafe potser encara porta posats els seus calçotets cagats de la sort.
_